Un català nascut a Andalusia (III)

Quan encara no tenia tres anys vaig fer trontollar la tranquil·litat a casa nostre ja que vaig donar un ensurt molt gran als meus pares. No podia ser d’altre manera que tocant un cotxe com feia sempre, un cotxe que feia poc havia arribat i estava parat al carrer, el vaig posar en marxa i a poc a poc vaig anar carrer avall fins a topar amb una paret que hi havia al final del carrer. Es va parar tot sol i no es va trencar res, a mi tampoc em va passar res, només el gran ensurt dels meus pares.

Els meus pares estaven gaudien dels millors dies des de que havien anat a Andalusia. Tenien dos fills que eren el seu gran tresor, i en el treball el meu pare l’havia encertat de ple amb el seu ofici. Amb els taxis es guanyaven molt bé la vida i tenien molts diners. El soci del meu pare havia venut la seva part i eren els amos de tot, tenien molts  diners i podien tenir el luxe de fer viatges turístics per tot arreu. Junts varen visitar totes les províncies d’Andalusia i també Madrid, varen anar també a Barcelona a l’exposició internacional de l'any 1929. El meu germà Diego i jo érem massa petits per aquests viatges, i ens quedàvem  a casa amb una senyora que ens cuidava i ens ensenyava a parlar en castellà. Com teníem un gran pati per jugar no teníem de sortir al carrer per res i estàvem segurs. El taller i els taxis anaven molt bé, els mecànics que havia deixat en el taller el meu pare i que ell mateix havia ensenyat sempre el varen fer quedar bé.
 
El Diego i jo vivíem en una gran bombolla de satisfacció, comoditat i alegria i érem molt feliços, no anàvem a l'escola, i sempre dintre de casa no ens assabentàvem de res del que passava al nostre voltant, n’hi si la gent es revolucionava o vivien malament. El meu pare alguna vegada ens explicava fets recents que succeïen en el país i nosaltres, que no l’enteníem gaire, sabíem que Espanya era monàrquica i el Rei Alfons XIII n’era el cap, encara que governava un militar que moltes vegades no ho feia a gust de tothom.

A Espanya havia disminuït molt l’analfabetisme, i s’havien fet molts progressos, les grans indústries no eren alguna cosa insòlita, n’hi havien de més petites però totes amb una gran producció industrial, científica i artística.
La classe mitjana havia crescut molt, el Rei Alfons XIII ja  tenia pocs fidels i els que quedaven també el volien fora del país.

El moviment popular va triomfar en tot el país i els republicans i els socialistes van fer eleccions municipals i lliures. La instauració de la República era molt a prop i es va posar de manifest quan els obrers, estudiants, empleats i altres professionals anaven pels carrers amb les banderes de la república i davant de tots els ajuntaments demanen un Govern Republicà per Espanya.

Font: diari de Josep Ventosa Buscarons