Andalusia.
La casa on tenien de viure i el meu pare treballar era molt gran. Als baixos hi havia el garatge i el taller, al pis les habitacions molt grans, el menjador i la cuina i tot molt ben moblat i al darrera de la casa hi havia un pati de l’amplada de la casa. Aquest garatge tenia un contracte oficial del poble per fer un servei de taxis, els cotxes hi eren però estava tot abandonat. El meu pare va dir que un poble on l’estació del tren era tant lluny no podien tenir els taxis parats i de seguida va contractar xofers i molt aviat tot va funcionar. Va contractar ajudants i va posar en marxa el taller. La meva mare també va contractar una dona per ajudar-la en la feina de la casa i de seguida va haver-hi un gran canvi a tota la casa. Al cap de gairebé un any que vivien a Andalusia i la feina del meu pare anava tan bé varen decidir tenir un fill. Per tenir fills havien anat tan lluny, i no volien esperar més temps sense veure la cara somrient i d’alegria d’un infant corrent per la casa. Dit i fet i amb les precaucions que s’han de tenir en aquests tan importants afers varen tenir el fill que tant desitjaven, un preciós i molt bonic nen que els va omplir la casa de goig i alegria, el tercer fill i el primer a Baeza.
Josep Ventosa Buscarons va néixer el dia 10 de Març de 1925.
El meu pare va apadrinar el nen i emocionat li va posar el nom de Josep, ja que sempre havia volgut tenir un fill que és digués Josep.
Els meus pares sembla que tenien un càstig sobre d’ells, ni aquí ni allà podien tenir fills. El nen tant preciós i bonic que havia nascut a Baeza va morir per una epidèmia de meningitis que hi va haver en el poble i on varen morir molts nens. Els meus pares varen tenir un gran disgust, era massa gros i massa trist, tot el passava amb els seus fills, que naixien preciosos i morien petits. El meu pare volia fer marxa enrere i tornar a Barcelona, encara que aquest nen no havia mort per el mateix que els nens de Barcelona, ell si que ja havia anat a tres enterraments i tenia massa pena. Els meus pares no mereixen aquest gran càstig, eren bones persones i sempre van complir els consells dels metges per tenir els fills sans. De tres fills que havien tingut cap el van poder tenir molt temps als braços, i això els posava molt tristos. Aquesta última desgràcia els va deixar molt enfonsats i van continuar creient que eren els culpables del que havia passat amb els fills. El negoci que havia muntat el meu pare a Baeza amb el taller i els taxis guanyava molts diners, però no els feia cap il·lusió sinó podien tenir fills.
Anaven passant els dies i els mesos i cada vegada estaven més tristos i desenganyats perquè no veien la llum en lloc per poder il·luminar aquesta malaurança en la vida dels seus fills. Esperaven els dos amb ànsia i desig un miracle que acabes amb les desgràcies.
Com un designa superior per fi va arribar la llum que tant esperava aquest meravellós matrimoni. Tots dos a l’hora varen deixar enrere les desgràcies que havien tingut fins llavors, van animar-se perquè volien tenir a casa les rialles d’una criatura, estaven enyorats de no tenir un fill als braços. Amb total atenció com sempre s’ha de tenir en aquests moments de tanta importància, van tenir un preciós nen i bonic com els anteriors, el quart, i segon a Baeza, i vaig ser Jo. Josep Ventosa Buscarons. Vaig néixer el dia 15 de Maig de 1927.
El meu pare va ser el meu padrí i em va portar a batejar i va repetir el nom del nen que havia mort a Baeza. Em dic Josep però em diuen Pepe. A Andalusia a tots els diuen Pepe, quan vaig néixer tot era una gran alegria a casa i molta felicitat com en totes les cases on neixen criatures sanes i bones. A casa nostre encara regnava la por per tot el que pogués passar més endavant com havia passat sempre amb els meus germans. El meu pare estava cansat de tantes inscripcions, baptismes, defuncions i papers que duraven tant poc temps. Aquesta vegada va esperar molts dies a fer la meva inscripció en el jutjat de Baeza, a més de renyar-lo no van voler endarrerir-ho tants dies i la van fer pel dia 20-05-1927. Això m’ha portat algun problema al llarg de la meva vida, sempre he dit el dia 15 i no és cert oficialment.
Passaven els dies i els mesos i cada dia els meus pares estaven més contents i tenien més tranquil·litat al veure que el meu creixement era perfecte i normal. Els ensurts i angunies que sempre van tenir amb els fills anteriors semblava que de moment s’havien acabat. El canvi d’aigües aconsellat pels metges de Barcelona per aquests dos i meravellosos catalans començava a donar bon resultat i estaven molt contents i feliços. Per això no van trigar molt de temps a animar-se una altra vegada per tenir un altre fill que tant desitjaven, i amb total complaença de tots dos van tenir el cinquè fill i el tercer a Baeza.
El preciós i bonic nen va néixer el dia 1 de Novembre de 1928. Diego Ventosa Buscarons.
El padrí del meu germà Diego va ser l’operari mecànic més gran que hi havia en el taller del meu pare i va voler posar-li el seu nom, no era a gust del meu pare però de seguida ho va acceptar al recordar el que havia passat a Barcelona amb el seu segon fill. El meu germà Francesc va morir a Barcelona precisament el dia de Sant Mariano, el nom que el meu avi volia posar-li al nen i que el meu pare llavors no ho va voler perquè el nen tenia de dir-se com l’avi Francesc que era el seu padrí.
Al meu pare li van doldre molt tots aquests fets i ho va recordar tota la vida. Diego és nom andalús de “pura cepa” i no ens agradava molt però havia nascut Andalusia i respectàvem molt aquesta terra i el poble. En català es diu Didac però no li van dir mai; el nom és el de menys per estimar-lo.
Font: diari de Josep Ventosa Buscarons
No hay comentarios:
Publicar un comentario